El joc del paracaigudes

El joc del paracaigudes es defineix com una activitat motriu de caràcter cooperatiu que fa servir una gran tela circular de colors (aquesta amb un forat al mig) com a eix central de l'acció. La naturalesa visual i tàctil del material genera un espai de joc segur i atractiu que convida els infants a la participació activa en el joc des del primer moment.

Aquesta eina pedagògica se centra en el treball col·lectiu, on cada participant té un paper molt important per aconseguir els diferents objectius. Mitjançant moviments coordinats, el grup interacciona de manera conjunta, ja que cap de les fites dels jocs es poden assolir sense l'esforç sincrònic de tots els membres, fomentant la interdependència positiva dels infants. Per altra banda, a l’àmbit psicomotor, es treballa la coordinació oculomanual, la força del tren superior i l'ajust postural en relació amb el ritme col·lectiu. Així mateix, l'activitat persegueix el desenvolupament de l'atenció sostinguda i la capacitat d'inhibició motriu, obligant els infants a escoltar i esperar els senyals per actuar, aspectes que resulten fonamentals per a l'autoregulació emocional a l'aula.

Seqüència de la sessió 

1. Fem onades. Ens familiaritzem amb el paracaigudes.

2. Terra, mar, aire. Paracaigudes a terra, a la cintura i braços amunt.

3. Protagonistes. Cada infant es fica pel forat i tothom crida el seu nom.

      

4. Xampinyó. Tothom sota el paracaigudes.

5. Pilotes. Joc d'encistellar i joc de no caure la pilota fora del paracaigudes.

                 

Finalment, aquesta dinàmica va resultar una experiència plena de complicitat, actuant com a catalitzador de cohesió grupal i d’emocions positives, ja que va omplir l’espai de rialles i d’una energia màgica. A més, aquesta complicitat va afavorir la participació conjunta tant dels infants més reservats, que es van sentir protegits per l’estructura del joc, com dels més actius, que van haver d’adaptar la seva energia a la necessitat del grup. Aquesta harmonia grupal va permetre que l'activitat fos un èxit de convivència a la qual el riure i el respecte mutu van ser els veritables protagonistes, reforçant el sentiment de pertinença al grup-classe.